> For the complete documentation index, see [llms.txt](https://aretian-urban-analytics-and-desi.gitbook.io/aretians-city-digital-twin/llms.txt). Markdown versions of documentation pages are available by appending `.md` to page URLs; this page is available as [Markdown](https://aretian-urban-analytics-and-desi.gitbook.io/aretians-city-digital-twin/ca/navegacio-i-analisi/kpi-de-disseny-urba/connectivitat-urbana.md).
# Connectivitat urbana
Definició
La connectivitat urbana mesura com els emplaçaments clau, com ara les cruïlles o els espais públics, connecten diferents parts d’un barri i el conjunt de la ciutat. Els valors alts de connectivitat destaquen barris amb xarxes ben connectades que faciliten la circulació eficient de persones, béns i serveis. La connectivitat urbana és un predictor sòlid de la interacció social.
Aquesta mètrica es basa en la centralitat d’intermediació, una mesura d’anàlisi de xarxes (Freeman, 1977) que quantifica amb quina freqüència un node apareix en els camins més curts entre tots els altres nodes d’una xarxa. En un context urbà, aproxima el flux de vianants o vehicles a través de l’entorn construït.
Navegació
La connectivitat urbana es presenta com un mapa de calor del conjunt de la ciutat.
* Les zones vermelles indiquen poca connectivitat, habitualment per configuracions viàries fragmentades o ineficients.
* Les zones blaves destaquen àrees molt connectades, on els desplaçaments són més fàcils i fluids.
* Els usuaris poden fer clic en qualsevol emplaçament per consultar-ne la puntuació de connectivitat urbana, calculada a partir dels camins més curts de la xarxa.
* Les visualitzacions de la barra lateral mostren puntuacions comparatives de la ciutat a escala de carrer, illa urbana o barri.
Metodologia
La puntuació de connectivitat urbana es calcula amb un model de xarxa de la zona urbana que analitza la freqüència amb què els emplaçaments apareixen en els camins més curts de la xarxa.
1. Creació del model de xarxa: representa la zona urbana com un graf, amb les cruïlles com a nodes i els carrers com a arestes.
2. Càlcul dels camins més curts: calcula tots els camins més curts entre parelles de nodes dins d’un radi de cerca definit.
3. Anàlisi de la distribució dels camins: si hi ha diversos camins més curts, distribueix els pesos de manera uniforme perquè sumin una unitat.
4. Càlcul de la connectivitat: compta quantes vegades apareix cada node en aquests camins més curts i normalitza el resultat.
5. Ajustos de ponderació: aplica ponderacions específiques del context (p. ex., per prioritzar els fluxos de vianants o vehicles).
6. Agregació i visualització espacials: agrega els valors per trams de carrer o illes urbanes per facilitar una visualització intuïtiva.
Càlcul
$$f(x) = x \* e^{2 pi i \xi x}$$$$Betweenness\[i]^r = \sum\_{j,k \in G - {i},\ d\[i,j] \leq r} \frac{n\_{jk}{\[i]}}{n\_{jk}} \cdot W\[j]$$$$Betweenness\[i]^r = \sum\_{j,k \in G - {i},\ d\[i,j] \leq r} \frac{n\_{jk}{\[i]}}{n\_{jk}} \cdot W\[j]$$
On:
* $$Betweenness\[i]^r$$ = puntuació de connectivitat de l’emplaçament i dins del radi de cerca r
* $$n\_{jk}\[i]$$ = nombre de camins més curts de l’origen j a la destinació k que passen per i
* $$n\_{jk}$$ = nombre total de camins més curts de j a k
* $$W\[j]$$ = factor de ponderació de l’origen j
Interpretació
* Una connectivitat urbana alta indica importància estratègica en els fluxos urbans, quan un emplaçament forma part de moltes rutes entre altres llocs. Sovint es correlaciona amb la facilitat per caminar, l’activitat social i la mobilitat eficient.
* Una connectivitat moderada suggereix una posició funcional però no central dins de la xarxa.
* Una connectivitat baixa reflecteix zones espacialment aïllades o estructuralment desconnectades de les infraestructures del voltant.
El KPI de connectivitat urbana facilita:
* La identificació de colls d’ampolla o redundàncies en la mobilitat
* La planificació d’intervencions en l’espai públic o el transport públic
* El reforç de la integració econòmica i social dels barris
* L’avaluació del potencial d’interacció social, ja que les zones ben connectades tendeixen a afavorir una vida pública i una participació comunitària més dinàmiques