> For the complete documentation index, see [llms.txt](https://aretian-urban-analytics-and-desi.gitbook.io/aretians-city-digital-twin/llms.txt). Markdown versions of documentation pages are available by appending `.md` to page URLs; this page is available as [Markdown](https://aretian-urban-analytics-and-desi.gitbook.io/aretians-city-digital-twin/ca/navegacio-i-analisi/innovacio-i-recerca/xarxes-de-recerca.md).
# Xarxes de recerca
Definició
Les xarxes de recerca il·lustren les relacions de col·laboració entre investigadors, departaments i grups de recerca dins d’una institució. Les connexions es representen per mostrar com circula l’expertesa entre disciplines, destacant pols d’innovació i àrees de productivitat concentrada. Mètriques com el nombre de publicacions informen sobre l’activitat i la producció de recerca. Aquestes xarxes revelen les dinàmiques internes de col·laboració i el seu potencial per impulsar avenços en el coneixement i crear oportunitats d’aplicació i creixement més amplis.
Navegació
Aquesta vista es representa com un graf dirigit per forces (FDD), en què:
* Nodes (esferes) = investigadors individuals
* Arestes (línies) = relacions de col·laboració (p. ex., coautories o participació conjunta en projectes)
* Color del node = classificació per àmbit de coneixement
* Mida del node = nombre de publicacions
Interaccions:
* En passar-hi el cursor, es mostra el nom de l’investigador, l’àmbit de coneixement i el total de publicacions
* En fer-hi clic, s’aïlla la xarxa d’aquell investigador
* Els filtres permeten explorar per institució acadèmica
Metodologia
La xarxa de recerca es genera a partir de metadades acadèmiques extretes automàticament i estructurades.
1. Recollida de dades (fase d’extracció): extreu perfils d’autors, dades de projectes i registres de publicacions de bases de dades institucionals; neteja i formata les dades.
2. Constitució d’entitats: cada investigador s’identifica com un node. Les connexions (arestes) s’estableixen a partir de l’autoria compartida de publicacions, la participació en un mateix grup de recerca i la col·laboració en projectes
3. Classificació per àmbit de coneixement: els investigadors es classifiquen en àmbits de coneixement mitjançant el processament del llenguatge natural de les metadades de les seves publicacions. La codificació de colors correspon a aquestes classificacions
4. Visualització de la xarxa: s’utilitza una disposició dirigida per forces que simula la física; els investigadors acadèmics més connectats es representen més propers, mentre que els menys relacionats se separen. Aquesta representació espacial revela agrupacions naturals, àmbits centrals i mancances estructurals
Càlcul
No és un KPI numèric, sinó una anàlisi estructural i relacional dels patrons de col·laboració dins de les institucions de recerca. Tanmateix, cada node de la xarxa inclou atributs calculats com ara:
* Recompte de publicacions: nombre de resultats indexats (p. ex., treballs, articles i patents)
* Centralitat de grau: nombre de vincles directes de col·laboració (coautories) per investigador
* (Previst) Centralitat de vector propi o d’intermediació: mesures d’influència o de funció de pont dins de la xarxa
* Àmbit de coneixement: classificació temàtica utilitzada per agrupar investigadors segons la naturalesa del seu treball
Interpretació
La vista de xarxes de recerca permet als responsables institucionals i als planificadors:
* Detectar investigadors molt productius o talent infrautilitzat
* Identificar grups de recerca aïllats que necessiten més integració
* Analitzar la fortalesa interdisciplinària dels departaments
* Entendre com els patrons de col·laboració s’alineen amb la producció innovadora
Amb el temps, aquesta vista es pot ampliar per seguir canvis longitudinals, mostrar l’evolució de la col·laboració o integrar-se amb els circuits d’innovació per resseguir el trajecte de la recerca fins a l’activitat de les empreses emergents.